Sonata de Raquel

He arribat a Adelaida tu m'esperaves, asseguda en un banc de l'estació Duies els cabells foscos i rinxolats i un vestit negre, que t'arribava fina els turmells Ens abraçat acaronat i ens besat Ërem el centre de l'univers Agafats de les mans, hem eixit al carrer La nit era càlida i estelada i la lluna, Raquel, t'il·luminava la cara Estaves més bella que mai Duies els cabells foscos i rinxolats i un vestit negre que t'arribava fins els turmells Estaves més bella que mai