Lyrics
[Verse]
Sóc un enorme bol de petons
Com l'alt i prim bol
Omplit a Egipte
Per als excessos de Déu
Vaig pujar cap a tu
El meu bol de petons
I a través del recés
Blau del temple
Vaig plorar cap a tu
Amb salvatges carícies
I cap als meus llavis
La passió va lliscar
Un rubor brillant
I per la meva silueta
Blanca i prima va fluir
L'himne tonant
[Bridge]
Dempeus davant de l'altar
Vaig oferir el calze
I vaig plorar cap al cel
Perquè t'inclinis
I beus
Oh
Senyor
[Chorus]
Oh
Beu el meu cos
Que potser jo sigui
L'interior del bol
Com un misteri
Com el vi immòbil
A l'èxtasi
[Verse 1]
Quan et veig creuar, oh la meva estimada indolent,
Passejant el tedi del teu mirar profund,
Suspenent el teu pas tan harmoniós i lent
Mentre sona la música que es perd a les teulades.
[Chorus]
Quan veig, en el reflex de la llum que l'acaricia,
el teu front coronat d'un mòrbid atractiu;
on els llums darrers del sol porten a l'aurora,
i, com els d'un quadre, els ulls fascinants.
[Verse 2]
Em dic: quina bella és! quina sacsejada estranya!
L'ornat record, pesada i regia torre,
la corona, i el seu cor, premsat com a fruita,
i el seu cos, estan prestats per al més savi amor.
[Chorus 2]
Seràs fruit que a la tardor dóna sabors madurs?
Vas fúnebre que espera ser satisfet per les llàgrimes?
Perfum que fa somiar en aromes desconegudes,
Coixí acariciant o cistella de flors?
[Verse 3]
Sé que hi ha ulls arrasats per la cruel malenconia
Que no guarden amagat cap preciós secret,
Bells baguls sense joies, medallons sense relíquies;
més buits i més llunyans, oh cels!, que aquests dos ulls teus.
[Verse 4]
Però no n'hi ha prou que siguis la més subtil aparença,
alegrant al cor que fuig de la veritat?
Què més fa ximpleria en tu, o pitjor encara, la indiferència?
Et saludo adorn o màscara.
Només adoro la teva bellesa.
[End]
